

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Los mejores documentos en venta realizados por estudiantes que han terminado sus estudios
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Descubre las mejores universidades de tu país según los usuarios de Docsity
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento analiza el tema 2 del libro 'diccionari per a ociosos' de joan fuster, enfocándose en su contenido, estilo y contexto histórico. Se identifican ideas clave, características literarias y el contexto cultural y histórico en que se publicó el texto. Además, se discute si el texto es un aforismo y se comparan las obras de fuster con otras figuras literarias coetáneas.
Qué aprenderás
Tipo: Tesis
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
1. Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada? **No heu de classificar el tipus d’arguments, simplement cal indicar quines idees introdueix, al voltant de 2-3, segons l’extensió de l’entrada****.
1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de Diccionari per a ociosos****? Publicat l’any 1964, durant la postguerra. L’època franquista, pel que fa a la literatura catalana, es divideix en 2 etapes. La segona, a partir del 1959, va haver una certa tolerància cap a la cultura catalana perquè el règim pretenia millorar la seua imatge internacional. o Producció editorial en cat., publicació de traduccions restabliment de ponts amb el públic lector. o DIFICULTATS: censura. 2. Situa aquesta obra en el conjunt de la temàtica fusteriana. En què es diferencia respecte als altres blocs temàtics que tractà l’autor? Diferència segons la temàtica. Classificació de la seua obra en 3 blocs: o Obres de temàtica humanística i general. Tracta diversos temes com la història, la política i els diferents aspectes de la vida cultural i quotidiana. Diccionari per a Ociosos; Diari 1952 - 1960 ; L’home, mesura de totes les coses. o Obres destinades a reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians. Coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional de la nostra terra. Nosaltres els valencians (1962); Viatge pel País Valencià. o Obres d’història i de crítica literàries. Estudis dedicats a: Clàssics medievals com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer i Roís Corella. Autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés. Literatura catalana contemporània , assaig en què recull el panorama de la lit. cat. des del modernisme (S. XIX, XX) fins la dècada dels 60. 3. Quines característiques generals presenta l’assaig en l’època en què va escriure Fuster?
Durant l’època en què Fuster escrigué assaigs/assajos (com Nosaltres els valencians o Diccionari per a Ociosos ), especialment en els 60, ... o reviscolament de la literatura d’idees (afavorit pel rellançament econòmic i per relaxament de la censura) i o nous temes de reflexió com la joventut, el 3r Món, el futur d’Europa, la identitat col·lectiva... o publicació de produccions d’assagistes estrangers i d’autors autòctons per editorials com Edicions 62 + creació de noves revistes com Serra d’Or (1959). AUTORS: Gaziel, Vicens Vives, Pla i Fuster.
4. Quins altres autors o autores destaquen dins del gènere? Aporta algunes dades (títols destacats i/o característiques bàsiques) sobre l’escriptura d’aquests autors i autores. Altres autors coetanis a Joan fuster foren Gaziel, Vicens Vives i Pla. o GAZIEL (pseudònim d’Agustí Calvet): Meditacions en el desert. Els temes centrals de la seua obra són Espanya, Catalunya, la democràcia i la Guerra Civil. o JAUME VICENS VIVES: Notícia de Catalunya , obra que inspirà Nosaltres els valencians de Joan Fuster. Du a terme una tasca d’anàlisi i reflexió per al redreçament de Catalunya. o JOSEP PLA: El quadern gris , en forma de diari personal, reflexió sobre els esdeveniments socials, històrics i culturals que va viure i que configuraren la seua actitud davant el món i la realitat. Combina el periodisme i la literatura + estil que pretenia descriure la realitat i ordenar el pensament. 5. Com evoluciona l’assaig amb posterioritat a Joan Fuster? Mort Franco 1975, fi dictadura/règim franquista. Anys 70, inici nou període històric i cultural, procés democràtic encetat per la transició generà una nova realitat institucional. o Recuperació de la llibertat d’expressió + consideració del català com una de les llengües cooficials de l’Estat en l’Estatut d’Autonoia + aparició de nous assagistes. En el País Valencià, la constitució del Premi Joan Fuster d’Assaig, en el marc dels Premis Octubre, va contribuir a consolidar aquest gènere. 6. Quins autors o autores destaquen en el conreu de l’assaig amb posterioritat al context en que escrigué Joan Fuster? Quines semblances, novetats o diferències presenten aquests autors o autores respecte a Fuster? 1. Josep Vicent Marqués, País Perplex (assaig, prolonga Nosaltres els valencians , guanyà el Premi Joan Fuster d’Assaig el 1973). 2. Joan Francesc Mira, Els valencians i la terra (treball de caràcter assagístic), Crítica de la nació pura (treball de caràcter assagístic) i Cultura, llengua i nació (treball de caràcter assagístic). 3. Isabel-Clara Simó, Carta al meu net, sobre el nacionalisme i En legítima defensa. 4. Jesús Tusón, El luxe del llenguatge (assaig), Mal de llengües (assaig) i Una imatge no val més que mil paraules (assaig). 5. Carme Miquel, A cau d’orella: cartes a Roser (assaig). 6. Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis.