¡Descarga Apunts Nietzsche en Valencià y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofia solo en Docsity!
CONTEXTUALITZACIÓ
Nietzsche naix a Alemania, amb una ment privilegiada, i amb tan sols 24 anys es nombrat catedràtic. Conviu amb l’intent de creació de la Gran Alemania, la revolució industrial alemana, els moviments de lluita obrera i el colonialisme a Àfrica. Al segle XIX la confiança amb la raó es rebaixa, ja que tots els intents d’aplicar-la a la realitat han finalitzat en tragedies per a l’humanitat. Amés la raó deixa de ser considerada un organ autonom de l'ésser humà, i per tant no pot fugir ni de la biologia ni de la societat. Els intel·lectuals de l'època, com Darwin, Marx i Freud, comencen a desacreditar la raó; però és Nietzsche la veu de la sospita que derrota la raó de forma absoluta i qüestiona la seua validesa. El fracàs del projecte il·lustrat porta a dues reaccions opostes; el marxisme (comunisme) i el romanticisme, la idea que qualsevol temps passat és millor, corren que si influeix en Nietzsche. Aquest agafa del Romanticisme la defensa de l’individu i la creativitat, la idea del geni i la idea de jerarquia espiritual humana; però rebutja el seu procedir de resignació i considera que la mort de la cultura d’Occident no significa que hagen de sucumbir amb ella; afirma que és possible crear algo nou. Altra de les grans influències de Nietzsche és Schopenhauer. Aquest, influenciat per la crisi de confiança de la raó humana, considera que cada individu és manifestació d’una voluntat de viure; i que degut a açò el món està ple de crueltats, codicies i egoisme. Nietzsche li dona la volta i converteix la voluntat de viure en voluntat de poder per reivindicar la seua realització pràctica.
LA FILOSOFÍA DE NIETZSCHE
Filosofar a martellades L’idea de veritat no es pot eliminar amb un llenguatge que pretén afirmat altra veritat diferent, seguim tenint un averitat. La lògica no es pot eliminar utilitzant regles lògiques. Larao no es pot criticar utilitzant arguments deductius. La moral no es pot eliminar substituint un bé per un altre. No es pot alimentar allò que es vol eliminar. Nietzsche fa una crítica general a tots els principis que han servit en la tradició filosòfica i cristiana per comprendre el món en general. Aquest estil li otorga ambigüitat polisèmica que dona pas a moltes interpretacions possibles. La seua lectura és sempre molt més lliure, el lector es veu obligat a crear una propia interpretació, perquè tots els grans conceptes de Nietzsche són metàfores obertes. És per això que una de les seues possibles lectures va ser seguida per els nazis. És veritat que soldats nazis portaven frases seleccionades del autor; però també les portaven els que lluitaven contra el fascisme o grafitejaven les seues frases els estudiants d’esquerres en les revoltes de 1968.
UTENSILIS PER A FILOSOFAR A
MARTELLADES
●Aforismes: proposició concisa, completa i ingeniosa; enuncia una sentencia filosòfica sense argumentar-la. ●Metàfores: desafien el procés lògic. ●Analogies: relacions de similitud. ●Contradiccions: afirmen algo i el contrari a la vegada. ●Ironia: dir el contrari del que es pensa, però amb humor. ●Faules: narracions que conten sense explicar. ●Llenguatge emotiu: llenguatge més expressiu que descriptiu.
Crepuscle dels idols Crepuscle: simbolitza la decadencia, l'últim sospir d’allò que va ser i que està apunt de deixar de ser-ho. Idol: allò que, a pesar de fals, és admirat, venerat i se li atribueix culte o adoració. Els idols als que es refereix el text son el cristianisme, la moral, la raó, la veritat i tot allò en el que ha cregut la cultura occidental des dels seus inicis.
Crítica a la cultura occidental Nietzsche es centra en desmontar l’estructura intelectual en la que s’ha recolzat la cultura occidental per a sobreviure. Per a realitzar la seua crítica a Occident, Nietzsche utilitzarà el mètode genealogical. Farà el arbre genealògic d’Occident per descobrir que en el seu llinatge no esta la búsqueda del saber, l'interès per la veritat o el cultiu de la reo: en el seu origen esta la por d’uns homes mediocres al devenir i al convi de les coses, la por a viure insegurs en un món que experimentem, pero que ens resulta enigmatic. El nostre llinatge prové de la por i no de l’amor a la veritat. Posarà al descobert el fraude d’una cultura que no és més que una cultura gregaria que defén els interessos d’uns homes que no van saber estar a l’altura de la realitat i configuraren un món alternatiu, un ultramon fictici en el que viure amb seguretat i comoditat. La raó és la causant de l’enfermetat d’Occident. La raó crea monstres. La filosofia, la religió i la moral occidental són síntomas de decadencia. Historia de la filosofia: Parmènides (nega lo sensible), Sócrates (elimina la singularitat), Plató (inventa un món intel·ligible), Aristòtil (sostingué l’existpencia d’essencies universals que sols la raó descobreix), Cristianisme (nega la singularitat mostrada per l'experiència i la raó queda subordinada a la fe), Descartes (recupera el discurs dels ultramons, torna a traure a Deu del barret), Kant (intenta aproximar els dos mons, pero recorre a lo racional). Sols l’empirisme i el positivisme retornares als sentits la seua dignitat.
Voluntat de poder. Vitalisme
La voluntat de poder és l’ energia vital que ens porta a actuar amb la finalitat d’autoafirmar-se. La vida i la voluntat de poder estan interrelacionades per a Nietzsche. La vida és energia, potència i força. La voluntat de poder aspira a afirmar la vida, és un instint de vida, i qualsevol ésser viu pretén créixer i superar-se.
Vida ascendent: voluntat de poder forta, salut, plaer com a victoria. Vida descendent: voluntat de poder dèbil, enfermetat, plaer com a repos, badall.
CARACTERÍSTIQUES DE LA VOLUNTAT
DE PODER
●Inconscient: és irreflexiva, un impuls lligat al cos. ●Previa a la raó: la raó i el pensament són els seus instruments. ●Peculiar: sempre és canviant i diferent. ●Exigeix resistència: per a afirmar-se necessita oposició. ●Necessita del dolor: necessita de la sensació desagradable per a créixer. ●Carent de finalitat externa: no es busca per a aconseguir el plaer i la felicitat. ●Creativa: la millor manera de reafirmar-se és marcant les diferències. ●Lliure: si puc dec , és llibertat, fer el que ens demana el cos. ●Diversa: té manifestacions múltiples.
En la moral occidental és la multitud qui imposa la seua dèbil voluntat de poder. Esta transmutació de valors implica: ● El sorgiment de la moral. Els triomfadors de la revolta obliguen a compartir el criteri de bo i dolent, es governa per normes comuns i prohibicions rigoroses. Occident ha fet de la debilitat virtud. ● Naixement d’una cultura del ressentiment. El triomf dels insurgents és un acte de ressentiment, tenen una voluntat de poder forta. La multitud és el perill per al xicotet nombre de ben constituïts que són l’excepció. La moral d’esclaus és una lluita a mort contra tots els valors de la vida. S’ha reprimit a l'ésser humà vitalment fort. Tota moral tracta de defendre un interés particular. L’ètica occidental ha caigut en els següent errors: ● Dogmatisme moral: considera els valors morals absoluts. Se’ls elimina el caràcter condicionat, per elevar-los a un món fictici de lo universal i necessari. Olvida que sols són una possibilitat més de valorar el món. ● Antivitalisme: Van en contra de les tendències bàsiques de la vida. La moral és la peculiaritat d’un ésser decadent amb la intenció oculta de venjar-se de la vida. ● Intel·lectualisme: l’idea de que el coneixement porta a la virtut, imposada en la cultura europea desde Sòcrates. El savi prioritza la part racional i sofoca la seua part passional i instintiva.
El dit sobre la moral, serveix aumentat per a la religió. La moral situava la raó per damunt de l’instint, i el món vertader sobre l’aparent; la religió situa sobre la raó i el mon vertader un món sobrenatural. Deu representa una renuncia a la vida. Els creients inventen la seua criatura i després li rendeixen culte. No hi ha necessitat de Deu. No totes les religions tenen per a Nietzsche la mateixa valoració. La més apreciada és la pagana, aquesta és politeista, té molts deus, un par a cada necessitat, i ningún d’ells nega els altres. No infravalora lo humà davant de lo diví i no nega la multiplicitat d’impulsos vitals. És en Grecia on, segons Nietzsche, la religión millor escenifica el cúmul de les passions humanes. Els grecs divinitzen tots els instints humans fonamentals. Els seus deus no sols no atemoritzen als humans, sino que es relacionen amb ells. A l’igual que els humans, tenen grans passions i en ocasions sucumbeixen a elles. Les més denostades són les religions monoteistes, és el monopoli d’un Deu unic, doctrina rigida que sols permet un ordre. Desterra lo natural i ho substitueix per lo sobrenatural, un món completament antimateria des d'on jutja i condemna. Estes religions són enemigues de la terra, la vida i les passions. L’ateisme és l’instint de l’instint de l’home fort. La religió, l’instint del dèbil.
Moral cristiana: odi a este món (la vida en la Terra sols és un trànsit a l’altra vida), odi a la vida (proposa com a virtud cardinal reprimir la vitalitat; anular, a ser possible, els instints, desitjos i passions) i odi al cos (és impur, el cos com a presó de l'ànima).
Democràcia: cristianisme sense deu. Manté els mateixos valors, creu en unes regles morals universals. Segueix siguent una moral dels dèbils. La democracia significa la no creença en homes superiors. ● Crítica a la igualtat: el concepte d'igualtat és contrari al desig de marcar diferències que existeix el caràcter afirmatiu de la voluntat de poder. És sols un interès particular dels
inferiors; els superiors no tenen ningun interes en ser iguals, no senten ninguna por en ser diferent. La igualtat és el refugi de la mediocritat. ● Crítica a la dignitat: la dignitat i la llibertat no són ningun dret de naixement, són una conquesta. Conceptes com: justícia, llei, solidaritat, virtud, tolerancia, són sols la manera que tenen els resentits de la vida de ligitimar la seua moral i defendres dels esperits nobles. L’estat democratic impedeix la possibilitat de desenvolupament de grans personalitats que incrementen la vida.
El nihilisme, la mort de Deu i el superhome NIHILISME PASSIU La cultura occidental no podrà salvar-se quan es sàpiga enganyada i comprenga que els seus logos eres mites. És el resultat final de la lògica dels nostres grans valor i ideals. La lluita que la especie inferior ha desenvolupat durant segles contra la superior provoca que inclus els rars exemplars d’aquesta perden la seguretat en si mateixa i es convertisquen en nihilistes. El nihilisme passiu deixa orfenes de sentit a tota una cultura, incapaç ja de generar individus creadors.
NIHILISME ACTIU: LA MORT DE DEU Una vegada finalitzada la tasca d’enderrocament, lliure de les excreences cristianes i dels deus menor de la raó moderna, l'ésser humà fort estarà en condicions de crear nous valors. Matar a Deu és matar a l’ent metafísic creat pels homes per vèncer la por a lo experimentet. Però és també eliminar tota instancia absoluta propia d’un món metafísic; és matar a la raó, la veritat… La mort de deu és la mort d’una cultura.
EL SUPERHOME Una vegada hem matat a Deu, és le moment de la nova valoració sobre la visa. Ara ja podem convertir-nos nosaltres mateixa en deus i construir mos a la nostra imatge i semblança. (Camell→Lleó→Xiquet) El xiquet representa l'ésser lliure que ja no lluita en contra de res, i disfruta de la seua existencia. El seu mode de vida és una existència lúdica, entregada a l’atzar i el destí. Viu per jugar i és lliure, doncs en el joc es dissol la moral. És l’home que sap organitzar el caos que habita en el seu interior com una estrella dansant i sap moure’s en el caos exterior sense sucumbir a ell.
CARACTERÍSTIQUES DEL
SUPERHOME
- Menosprecia l'instint de conservació (ama el risc i es mou per l’instint de la creació).
- Ateisme radical (pluralisme d'interpretacions, ell és la seua religió).
- Dolor com a una part més de la vida.
- Ignora els prejudicis de la gent.
- No creu en l’igualtat.
- No participa del món public.
- Ni critica ni es queixa.
- La vida és una aventura.
- Opera des del desig (anteposa la vida al coneixement).
- Es guia per la bellesa, no per el deure.
