¡Descarga Apuntes sobre los Volcanes y su Actividad y más Apuntes en PDF de Ecología y Medio Ambiente solo en Docsity!
ELS VOLCANS I LA SEVA ACTIVITAT
El terme volcànic va ser aplicat per primera vegada a l'Etna (Sicília) i deriva del nom del deu romà del foc, Vulcano.
Un volcà es una fissura o esquerda en l'escorça terrestre per on ascendeixen materials fosos, magmes, que s'expandeixen per la superfície terrestre.
La vulcanologia es la ciència que estudia els volcans a l'activitat volcànica, en tres aspectes fonamentals:
- Estudi de l'origen i la composició química dels magmes.
- Estudi dels mecanismes tectònics i termodinàmics que permeten l'activitat volcànica. Catalogació i estudi dels volcans amb la finalitat de precedir futures erupcions i limitar els seus efectes.
Tipus d'activitat volcànica
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.
L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.
L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.
El vulcanòleg francès Alfred Lacroix va establir una classificació de les erupcions volcàniques. Inclou com a tipus principals els següents:
Hawaià: D'activitat efusiva, amb característics llacs de laves fluides que manen amb gran facilitat fins distnàcies importants del focus emissor. Presenta aquest tipus d'erupció els volcans de les illes
Hawaii, com el Mauna Loa. Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia)
Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar−la; això provoca que en l'interior de la xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.
Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units.
Altres tipus d'erupcions són les fissurals i les freàtiques. En les primeres les emissions de laves es produeixen al llarg de fractures o falles de l'escorça terrestres, en ocasions de molts kilòmetres de longitud; en elles flueixen laves bàsiques que han donat lloc a les més grans plataformes de materials volcànics, com les del Decan, a l'Índia, o les de la Columbia Britànica, Canadà, Brasil, etc. Les erupcions freàtiques es produeixen en zones amb abundants aqüífers subterranis que donen lloc a grans quantitats de vapor d'aigua.
Fases d'una erupció volcànica
De manera general, en una erupció es poden distingir les següents fases:
Fenòmens prevolcànics: Caracteritzats per un augment general de la temperatura dels voltants dels volcà, augment de l'activitat fumaròlica (emissió de gasos), sorolls subterranis, activitat sísmica, deformació del terra, etc. Tots aquests procesos o fenòmens poden mesurar−se instrumentalment i permeten conèixer amb detall l'estat evolutiu de l'activitat del volcà.
Fase paroxismal o erupció amb explosions, emissions de laves, piroclasts, grans quantitats de gasos, etc.
Generalment són de curta duració, però en ocasions poden durar dies i fins i tot setmanes.
Fenòmens posvolcànics: Durant els quals el volcà experimenta un conjunt de processos, invers als que es produeixen en la fase prevolcànica: refredament general del sòl, disminució de l'activitat sísmica, disminució de l'activitat fumaròlica, etc.
ELS MATERIALS VOLCÀNICS
L'activitat volcànica genera cada any una gran quantitat de materials. Els materials volcànics es classifiquen en tres grans grups:
LAVES
Són magmes parcialment desgasificats que s'originen en la càmera magmàtica i que per refredament i solidificació originen les roques volcàniques o efusives.
La seva temperatura oscil·la entre els 700 i els 1200ºC. Les laves àcides i riques en silici, són de tonalitat clares, viscoses i solidifiquen amb rapidesa al voltant dels focus d'emissió; donen lloc a les riolites, domites, traquites i fondites.
Les laves intermitjes tenen un contingut en silice que oscil·la al voltant del 50%; són bastant fluides, de
Seques: De temperatures molt elevades (1000ºC) i formades per vapor d'aigua, clorurs volàtils, anhídrid carbònic i gasos sulfurats.
Àcides: De temperatures que oscil·len entre els 300 i 400ºC, en les que predomina l'àcid clorhídric, l'anhídrid sulfurós i el vapor d'aigua.
Alcalins: La seva temperatura oscil·la entre 100 i 200ºC, en les que predominen els clorurs d'amoni i l'àcid sulfhídric.
Solfatures: Emanacions gasoses de baixa temperatura i riques en gasos sulfurats; per oxidació d'aquests gasos es poden formar importants dipòsits de sofre.
- Mofetes: De temperatura baixa i constituïdes exclusivament per anhídrid carbònic.
PRODUCTES PIROCLASTS
Els piroclasts, són expulsats per els volcans, descriuen trajectòries balsítiques i cauen en forma de pluja, donant lloc a capes que cobreixen les zones pròximes als focus d'emissió. Es classifiquen en:
Cendres volcàniques: Formades per fragments de tamany inferior a 2mm, que al acumular−se originen sòls fèrtils.
♦ Lapil·li o greda: Fragments de tamany entre els 2 i 50mm, generalment de forma rodona. Bombes volcàniques: Fragments de tamany superior al decímetre, de formes esfèriques o fusiformes; freqüentment presenten esquerdes en la part més superficial, degut a que la zona més externa es la primera que solidifica, mentres que el material intern continua fos.
En ocasions, el material piroclasts poden soldar−se entre si originant les cinerites ( masses de cendres i lapil·li cimentats i barrejats amb roques sedimentàries).
DISTRIBUCIÓ GEOLÒGICA DELS VOLCANS
El vulcanisme actual està estretament relacionat amb la dinàmica de les plaques.
Els volcans actius es localitzen en dos tipus de zones:
Vulcanisme de les zones de compressió o de les vores convergents de les plaques. Es distingeixen dos tipus de zones:
- Volcans del cinturó de foc del Pacífic, on té lloc aproximadament el 75% de l'activitat volcànica.
Els volcans són explosius i originen roques àcides. En aquesta zona s'inclouen els nombrosos volcans dels Andes i cadenes asociades, el Chimborazo, el Cotopaxi, el Nevado de Ruiz, el Irazú, el Paricutín i el Popocatepetl en Amèrica Central, els volcans de les muntanyes Rocoses i Santa Helena. En la costa asiàtica del Pacífic destaquen els nombrosos arxipièlags volcànics: Japó (volcà Fuji−sam), Filipines ( Mont Toal), etc.
Volcans de la zona orogènica mediterrànea−transasiàtica, que inclou el sistema de cordilleres Alpí−Himalaya. Volcans mediterranis Strmboli, Vesubi, Etna i Santorin, els volcans del nord d'Iran i els del nord de China.
Vulcanisme dels límits divergents de les plaques, que corresponen a l'activitat volcànica que té lloc en els rifts oceànics, que origina les roques bàsiques (basalt) que constitueixen l'escorça oceànica.
Són ben coneguts el Hekla, el Westumanraeyjar, el Helgafell i el Surtsey. En la zona oriental africana, on el rift de la dorsal índica penetra en una zona continental, es coneixen el Nicaragua i el Kilimanjaro.
Fora d'aquestes zones volcàniques principals es coneixen sistemes volcànics en àrees no relacionades amb les vores de les plaques.
Aquests punts es denominen, punts càlids, com l'Arxipièlag volcànic de Hawai, on es localitzen nombrosos volcans efusius com els de Mauna Loa, el Kilanea, etc.
Kilawea: Volcà intermitent de l'illa de Hawaii. El seu cràter, anomenat Halemaumau, de 850 m. de diàmetre, s'enfonsa dins la falda aplanada del volcà Mauna Loa ( 4.168 m. d'altitud ).
Kilimanjaro: Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km. de diàmetre, d'on sobresurten la punta rocallosa del Mawensi ( 5.355 m. d'altitud ) i el cim nevat del Kibo ( 5.916 m. d'altitud ), que és el cim més alt d'Àfrica.
Vesuvi: Volcà de la Campània ( Italia ), a 12 km. de Nàpols, al Sudest, l'únic volcà actiu de l'Europa continental. És dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols; té dos cims: l'ample muralla semicircular del Somma ( 1.132 m. d'altitud ) i el Vesuvi pròpiament dit ( 1.277 m. d'altitud ), amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km. de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle Dell'Inferno a la de llevant.
VOCABULARI
Paroxismal: Momoent de major intesitat d'un moviment orogènic, sísmic, etc.
Piroclasts: Fragments rocossos a elevades temperatures.
Orogèniques: Conjunt de posesos mitjançant els quals s'originen les cordilleres de les muntnyes.
Efusius: Roques eruptives que afloren a la superfície terrestre en estat fos.
Fumaroles: Emissió de gasos a elevades temperatures a través de les fisures i esquerdes d'una zona relacionada amb un aparell volcànic.
Fusiforme: Figura d'utilitat.
BIBLIOGRAFIA
Pàgines web
http://www.xtec.cat/centres/a8019411/volcans/volc_aon.htm
http://www.xtec.cat/recursos/astronom/galileo/io/hot.htm#ht
Llibres
Programa general de estudios ( Ciencias de la Naturaleza), Ediciones Nauta C., S.A.
Diccionario Encilopédico Océano 3, MCMLXXXVII Ediciones Océano, S.A.
1
