¡Descarga Apuntes Pedagogia Social y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
EXAMEN ENERO PEDAGOGIA
ESQUEMA LIBROS :
1r libro (Hull House): Va ser una escola de tardes per adults, guardería, gimnàs, taller de encuadernació, escola de música, cerca de feina, clubs de debat… Jane Addams se mudó allí porque no solo hay que trabajar, hay que vivir, ella concretamente vivió 20 años, fue una mujer muy revolucionaria. 2ndo libro (Ferrer i Guàrdia, F. (1976) La Escuela Moderna.) : Basado en la ciencia, escuela laica, educación de sexos, chicas y chicos juntos NO. Se pagaba en función de la renta, en función de lo que tienen. Los anarquistas hacen un atentado y buscan matarle, pero luego le acusaron de ser el ideólogo del atentado, le llevaron a juicio y le condenaron a muerte. Le fusilaron en Montjuic en 1909 y antes de morir chilló “Viva la escuela moderna”. 3r libro ( El feminismo es para todo el mundo) : Feminismo inclusivo para todo el mundo 4to libro (Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol****. Barcelona: El Roure.): Freire es el educador más conocido, porque tuvo cargos muy importantes, y hace una campaña para alfabetizar a los mayores. ACORDARME!! El examen básicamente consistirá en relacionar. Faltan dos fórums y evaluarlos, y un seminario que es para enero. APUNTES
Bloc 1. Conceptualització i dimensions de l'educació i la Pedagogia Social
Tema 1. Conceptualització i dimensions de l’Educació i de la Pedagogia Social
La dimensió social de l’ésser humà i del fet educatiu
Es forma de l’evolució humana, ja que som una especie cooperativa i social i de
l’organització social com a part de la nostra historia.
«El hombre “va siendo” y “dessiendo” −viviendo−. Va acumulando ser −el pasado−: se va haciendo un ser en la serie dialéctica de sus experiencias… El hombre es lo que le ha pasado, lo que ha hecho… En suma, que el hombre no tiene naturaleza, sino que tiene historia. O lo que es igual: lo que la naturaleza es a las cosas, es la historia al hombre. Ortega y Gasset. Per tant veiem que la dimensió social del fet educatiu es basa en el desenvolupament natural, en l’aprenentatge en societat, en la genética i en l’ambient. La cultura ho es tot, ja que es un aspecte que engloba a tota una comunitat. "Cultura" prové del llatí cultura, derivat de colere, 'cultivar' o ‘"Cultura" prové del llatí cultura, derivat de
colere, 'cultivar' o 'conrear’ ◦Inclou aspectes materials i aspectes no materials (formes d’organització socials, creences, moralitat, costums, festes, etc. Hi han coses que una comunitat considera cultura i que al llarg del temps la gent ho acaba veient una barbaritat, per exemple, fa dies llençaven una cabra perquè es matés, ja que era un ritus ancestral, però avui en dia no es pot permetre aquesta barbaritat. EDUCACIÓ: Necessitem altres humans per ser humans. L’educació etimològicament es forma a partir de dues paraules, “educare” que es criar, alimentar y “exducere”que es conduir, portar una persona cap un estat diferent, fer sortir. L’esser humà es un ser inacabat, ja que depèn molt de les relacions que tingui pel fet de que poden condicionar a fer unes coses o altres. Mai s’acaben les nostres funcions, ja que sempre podem evolucionar, sempre esta aquesta opció. Per aquest motiu som educables. La consciència de l'esser com a inacabat va crear la seva “educabilitat” Educativitat: capacitat de totes les persones (també objectes o natura) per influir en una altre i actuar sobre les altres. EDUCABILITAT DE LA PERSONA Herbart (s. XVIII i XIX): Capacitat d’adquirir nous coneixements, valors, conductes… (cultura) al llarg de tota la vida, a través de la influència exterior. La consciència de l’ésser com a inacabat més la curiositat fan que hi hagi coneixement, ja que l’ésser entra en un procés permanent de cerca, pero no hi ha cerca sense esperança. Educar ens eduquem contínuament vulguem o no vulguem, una altre cosa es quan diem vull educar, o vull ensenyar. Una acció educativa es pensada, té una estructura o pot ser més flexible. Acció “deliberada” amb finalitat pedagógica
- Estructurada: flexible / rígida
- Sistemàtica: metodologia
- Bidireccional: influeix en l’educador i l’educand
- Programada: temps prolongat; temporalitat
- Planificada: objectius avaluables
- Contextualitzada: social, política i personalment
- Globalitzadora: integral (cognició, valors, físic, afectivitat...)
- Avaluada: inicial, continuada, final
- Innovadora: adaptació + transformació personal i social AMBITS DE L’EDUCACIÓ El formal: Es un sistema educatiu reglat
- Estructurada
- Institucionalització
Política: L’educació s’utilitza per fer propaganda o consolidar un sistema polític, però també per transformar-lo. L’educació és política i serveix per a la política. Econòmica: l’acció educativa respon a uns interessos econòmics i ha de tenir uns beneficis, per tant aquí veiem el utilitarisme, que significa que la intervenció educativa respon a les necessitats del mercat laboral. També pot haver-hi una dimensió econòmica que vol cobrir unes necessitats socials no relacionades directament amb la producció capitalista, que es l’educació per al desenvolupament. Ha d’haver un equilibri en l’educació formal i en el mercat laboral, ja que l’equilibri es una acció socioeducativa per pal·liar les desigualtats que genera el sistema econòmic. Social: La socialització de l’individu en el marc de la comunitat. Tenim la socialització primària que es dona en la primera infantesa: Assumir el comportament social. I la socialització secundària: que es l’assimilació de les subcultures amb grups secundaris. La socialització terciària que es la resocialització. I consisteix en prevenir o assistir la inadaptació de col·lectius vulnerables. Quins aspectes de les persones són socials i quins són instintius o biològics? (gènere, emocions, sentiments, habilitats ...) La socialització consisteix en aprendre la cultura i formar la identitat. El sexe es biología i el gènere son atributs socioculturals assignats a partir del sexe. Hi ha socialització en la violencia. I desenvolupar practiques educatives que superin la socialització desigual que hem rebut al llarg de tota la historia es un gran repte. Poden haver aspectes positius, com posar normes per viure de forma harmoniosa, i aspectes negatius, ja que puc socialitzar-me en rols de generes. (Que ens socialitzem amb que els pobres son pobres). Ètica: Guiar la conducta d’acord amb el conjunt de valors que determinaran les decisions i el comportament. Estem guiats per uns valors, i aquests es concentren en unes normes que es converteixen en drets i deures. Jo tinc el deure de portar mascareta, si no la portes perquè no et be de gust no estàs actuant de forma ètica, actuarem segons els valors que tinguem i els que ens hagin inculcat. Els valors son ideals de comportament i de existència que els éssers humans desitgem i busquem. Bàsics per a la convivència. Com per exemple la Llibertat, Igualtat, Solidaritat, Justícia, Pau. I les normes son pautes de comportament o criteris d’actuació que regulen la conducta d’acord amb els valors establerts.
Drets: principis, garanties i exigències reconegudes a tota persona sobre les que s’ha de fomentar la convivència (drets humans) Deures: obligacions o responsabilitats que hem d’acceptar i assumir per a que realment es respectin i compleixin els drets humans. El dret en mi suposa el deure en tu i viceversa. Kholberg va fer un estudi de com es podia inculcar l’ètica, ell treballava dilemes morals, i va fer un dilema en el que va treure com a conclusió que tot ser racional accepta que hi ha drets que estan per sobre de tot: el dret a la vida es el que té mes valor, ja que es més valuós que el dret a la propietat. Contínuament poden haver decisions morals que s’han de prendre. En definitiva tenim diferents dimensions. Era un anàlisi sobre el desenvolupament de la conciència partint dels judicis morals. I planteja preguntes com ¿robaries una medicina per evitar una mort? Nivell preconvencional: es respecten o no les normes externes en funció dels premis i càstigs que se’n deriven, o del poder de les persones que han establert dites normes. (Obediència i por al càstig; afavorir els propis interessos) Nivell convencional: es vol respondre favorablement a les expectatives que les altres persones tenen sobre nosaltres. S’identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera. Complir les normes socialment establertes per proporcionar un bé comú. (Expectatives interpersonals; normes socials establertes) Nivell postconvencional: els principis racionalment escollits (principis ètics universalitzables, imperatiu categòric...). Les normes es legitimen per consens. (drets prioritaris i contracte social) Per tant l’ètica consisteix en guiar la conducta d’acord amb un conjunt de valors. Intersubjectivitat i actitud dialògica en l’elaboració de normes (Cortina, Flecha, Habermas, Rawls...): Reconèixer la resta de persones com a interlocutores vàlides, amb dret a expressar els seus interessos i a defensar-los amb arguments. CONCEPTE DE PEDAGOGIA SOCIAL I AMBITS DE LA PEDAGOGIA SOCIAL (Tema1_classe1.pptx) La Ciencia de la Educación Social o Pedagogía Social es la ciencia social, prácHca y educaHva no-formal (fuera de la familia y de la escuela), que fundamenta, jusHfica y comprende la normaHvidad más adecuada para la prevención, ayuda, reinserción y regeneración de los individuos y de las comunidades, que pueden padecer o padecen, a lo largo de toda su vida, deficiencias en la socialización o en la saHsfacción de necesidades básicas individuales o comunitarias amparadas por los derechos humanos. Pedagogia Social (Pérez Serrano, 2002) o Ciència social en l’àmbit de les Ciències de l’Educació o Ciència pràctica d’intervenció socioeducativa. La Pedagogia és sempre social, amb vocació de pràctica comunitària i es fonamenta en la interacció.
de ser costurera anava a una escola de persones adultes obreres desprès de tot el dia treballant, i estava molt orientada a treballar contra la injustícia econòmica, contra la pobresa... Li va influenciar molt tot aquest ambient polític, social i ètic de la educació. Per tant l’educació depèn com s’enfoqui esta molt lligada a la transformació de les desigualtats socials.
Bloc 2. Teoria i Història de la Pedagogia Social. Algunes fites i atuors/es
més rellevants.
Tot comença amb la filosofia de l’antiga Grècia. L’antiguitat es necessària conèixer-la per saber els orígens. Moltes de les coses que es plantegen avui dia ja s’havien pensat abans d’altre forma. L’educació clàssica general era nomes per la classe privilegiada, era poc igualitària. Era una educació multi disciplinar, no era de matemàtiques o de lletres, estudiaven tot. Tant matemàtiques com literatura, com ciències, gimnàstica... Tu podies no saber res però si t’havies educat t’educaves de tot. Es cert que les dones no s’educaven igual però abans de Sòcrates es coneix que alguna s’educava també. Safo de Lesbos va crear la primera escola de dones a occident quan no s’educaven les dones, una escola per dones nobles, els hi ensenyava de tot, les mateixes disciplines que als homes, i va revolucionar la poesia, ja que va ser de les primeres en fer poesia lirica, deixant enrrere la poesia èpica. Hi havia moltes critiques a aquesta escola ja que les acusaven de tenir relacions sexuals entre dones, d’aquí ve la paraula “lesbiana”, de la illa de Lesbos. Van passar moltes coses abans de Sòcrates. Buda era un príncep de la india molt ric, vivia amb molts luxes i la seva família li havia protegit de l’exterior ocultant-li les desgracies de la societat, per tant no havia vist mai gent pobre ni gent malalta, un dia va sortir del palau i s’ho va trobar tot, això li va afectar molt i va decidir canviar la seva vida i dedicar-se a solucionar totes les desigualtats. Va dedicar-se a predicar les seves idees i a explicar-les, (les quals estan recollides en biografies que defensen la igualtat entre totes les persones) ell estava totalment en contra del sistema de castes, feia una critica cap el consumisme, al tenir per tenir i buscava la idea d’igualtat. Per tant en conclusió ell desitjava igualtat entre les persones, rebuig al poder material, el “camino medio” i budisme per tothom. Desprès, tindríem a Confuci, que deia que l’Estat havia de servir al poble, era un home amb ideals que van tenir confrontacions amb el budisme, ja que Buda parlava d’acabar amb la desigualtat de totes les persones, i Confuci deia que els governants havien de ser virtuosos i havien de complir 5 virtuts: benevolència, rectitut, “decoro”, sabiduria i responsabilitat, es desesperava dient que els emperadors eren corruptes i deixats. També deia que els pagesos havien de ser bones persones, bons treballadors i persones sensates etc. Bàsicament, volia que cadascú fos el que devia ser segons el seu estatus social, cadascú en el seu estament, i que havien de seguir els 3 pilars basics, que eren obediència, amistat i respecte. Per tant veiem que abans de Sòcrates ja havia qui parlava de com comportar-se bé amb el poble. Per tant ell seguia els 3 pilars morals bàsics: Obediència a l’autoritat, amistat sincera e igualitària, i respecte per la família i els avantpassats. ANTIGA GRÈCIA PADEIA GREGA Té valors i sabers tècnics, engloba cos i ment (Gimnàstica, geometría, retòrica, matemàtiques…)
- Educació a Esparta (eugenesis, formació físia i militar, educació femenina)
- Esparta vs Atenes.¿Mite – realitat? La dona a Esparta, tenia poca educación i pocs drets Sòcrates va ser una gran revolució en el seu moment, ja que es qüestionava tot constantment i ho portava tot fins al límit. Feia una comprensió objectiva de la justícia, l’amor i la virtut. Li donava molta importancia al coneixement d’un mateix. Era molt rellevant la ironía socrática i feia una discussió i diàleg per sobre de l’escriptura. “Solo sé que no se nada” Aquests personatges que estem veient no es coneixien entre ells però tenen molt a veure amb les preocupacions dels problemes humans. Plató L’home és educat per la comunitat i dins ella mateixa • L’home per arribar a ser-ho necessita de l’home. Aristòtil va ser mestre de rics i entre els rics va estar Alejandro Magno, que va ser un conquistador de territoris del món. L’Educació dura el que dura la vida d’una persona • Ètica a Nicòmac • La Virtut • El barbarisme “dels altres” Jesús (any 0) Igualtat • Defensa dels més dèbils • Contra l’esclavitut • Monoteísme • Educació paleocristina Hipatia d’ Alexandria va ser una dona excepció, ja que tenia una formació que li va donar el seu pare la qual no acostumava a donar-se a les dones. Va ser astrònoma, matemàtica... Hipatia va crear una escola a Alexandria a la que assistien homes, en aquella època ja existia el cristianisme, però convivien alumnes cristians i pagans. Ella no era cristiana, i per problemes de poder acaba sent assassinada per un grup de cristians, ja que alguns dels seus alumnes van arribar a ser governants i la van acusar de influenciar al governant. Ella es basava molt en el diàleg en el sentit de pensar, de fer reflexionar. El primer cura que es va casar va crear una reforma i va fer que la Bíblia es traduís en molts idiomes. L’inici de l’Edat Moderna (1492- 1789) (Antecedent: la impremta 1450) •Aparició dels estats i les monarquies autoritàries •“Descobriments” geogràfics •Reforma Luterana 1516 (Las 95 tesis) •Gestació de dues grans forces: la burgesia i el capitalisme RENAIXEMENT: Humanisme= Moviment cultural i ideològic Es un moviment cultural que marca el pas de l’Edat Mitjana als inicis de l’edat Moderna. Es tornen a valorar totes les ciències que s’havien potenciat i defensat durant l’antiguitat i que l’edat mitjana va protegir. Itàlia va ser el bressol del Renaixement. Li donaven molta
"totes les persones tenen una aptitud innata cap al coneixement no està restringida a un grup social" Si, però depèn del grup social no es potencia per desenvolupar-se. Potser no es fa una educació que fa que la gent desenvolupi aquesta actitud innata. Hi ha menors que no tenen una educació mínima com la nostra ja que son esclaus o treballen des de molt petits. Encara que les escoles proporcionin una educació, la família es important, perquè et poden obligar a casar-te o a que deixis d’estudiar. No sempre s’ensenya el mateix nivell de continguts a tothom, s’ensenya en qüestió dels entorns socioeducatius en les diferents escoles. En un context desfavorit el professor pot tenir baixes expectatives i pot fer-se una falsa idea de quin serà el futur treball d’aquest nen. Tothom tenim idees preconcebudes de com son les persones i les transmeti’m, però això no deuria de ser així, s’ha d’educar de tot per tothom per igual. Comeni diu que s’ha d’educar sense la necessitat d’una sistematització. Ell també deia que els professors feien tasques molt importants, i que se’ls havia de valorar més. Abans als alumnes se’ls feien càstigs físics. “Didàctica magna” era un llibre que descrivia una organització de que temari s’havia de donar en cada curs. REVOLUCIONS AL S.XVIII Abans de la Revolució Francesa, va haver la Guerra de la Independència Americana(1765- 1783), parlem del segle 18, i hi ha un canvi de l’edat moderna a l’edat contemporània. Durant la Independència Americana tenien colònies, eren gent nascuda en Amèrica i encara que estaven en Amèrica el que manava en ells era el rei d’Anglaterra, tot i que eren anglesos no eren tractats com anglesos, ja que no tenien els mateixos drets i els hi feien pagar molts mes impostos, eren com ciutadans de segona classe i van decidir revelar-se. Per que havien de servir a un rei que mai havia trepitjat Amèrica i els tractava així? Llavors van començar les revolucions, sobretot a Boston. També va succeir el motí del te(1773), que va consistir en que com al te que els hi arribava d’Anglaterra els hi cobraven uns impostos molt alts, van deixar d’agafar aquest té. I aquest va ser llençat al mar. Els Estats Units finalment es van independitzar, li van demanar ajuda a França, però aquests no podien monopolitzar, a més no volien passar del rei d’Amèrica al rei de França, llavors van fer els Estats Units, sense rei però amb president, amb normatives diferents en cada estat. El primer president va ser George Washington. Mentre que tot això estava passant, (Amèrica contra l’absolutisme) en una altre part del món apareix Rousseau, concretament a Suïssa. Rousseau va ser molt reconegut en l’àmbit de l’educació, i el situem dins d’una corrent que es diu naturalisme pedagògic, que ens diu que l’esser humà es bo per naturalesa, però que la societat ens pot corrompre. NATURALISME PEDAGÒGIC El principio fundamental de toda moral, sobre el cual he razonado en todos mis escritos y que he desarrollado en este último con toda la claridad de que yo era capaz, es que el hombre es un ser naturalmente bueno, amante de la justicia y del orden; que no hay de ningún modo nada de perversidad original en el corazón humano, y que los primeros movimientos de la naturaleza son siempre rectos.
També fa mes coses, encara que no tenen a veure amb l’educació. Va fer un llibre “Emili o de la Educació” i va aprofitar per explicar les seves teories, una vegada va morir aquest home va començar la Revolució Francesa. La Revolució Francesa Volien igualtat, llibertat i fraternitat Causes: 1- Enfortiment de la burgesia. 2- Ressentiment contra l’absolutisme monàrquic. 3- Ressentiment contra el sistema feudal. 4- Aparició de noves idees: llibertat, fraternitat, igualtat, etc. (Voltaire, Rousseau, Montesquieu,...) va intentar copiar coses de la Revolució Americana, sabem que la gent del poble es va revelar però alguns acaben agafant lideratge i es va crear la guillotina, que va ser un avanç tecnològic més just de les morts. Ja que abans les formes de matar a les persones eren molt cruels. Als pobres els torturaven abans de ser assassinats, i amb la guillotina tothom moria igual, i sense sofrir tant. La Revolució Francesa es basava en assassinar, i com era necessari matar al rei van decidir guillotinar al rei, a la seva dona i a tota aquella persona relacionada amb la monarquia. I això va fer que es crees un ambient en el que tot el mon pogués acusar a qui volgués de ser partidari de la monarquia i el guillotinaven. Moltíssima gent va ser guillotinada, inclosa dirigents. Per això a aquesta època se la denomina “El regnat del terror”. De la “revolució” al “regnat del Terror” (1793-1794) finalitzant amb l’Emperador (Napoleon, 1804). Fins que va arribar Napoleó i va acabar autoproclamant-me emperador, es volia treure la monarquia absolutista i es va acabar amb un emperador absolutista. Olympe de Gouges (1748-1793) va fer la “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana” (1791), i se la va acusar de burgesa promonárquica i la van guillotinar Immanuel Kant (Prúsia 1724-1804) •L’home és educable perquè és lliure. •”Només per l’educació pot l’home arribar a ser home. L’home no és més que el que l’educació fa d’ell” Johan Henrich (1746-1827) va fer de tot, però ell sempre estava preocupat pels pobres i els més vulnerables. Volia educar a les mares perquè eren les que mes temps passaven amb els seus fills.
- Seguidor de Comenius y Rousseau
- L’educació és un dret humà i un deure de la societat.
- Una bona educació com a solució a les problemàtiques socials
- Els nens han d’aprendre per sí mateixos.
- Educació com a dret humà i com a deure de la societat
Hem de lluitar contra la critica de que els Treballadors Socials nomes donen ajudes, perque es pensen que els usuaris son dependents d’aquestes ajudes. En el cas del vídeo ens diu que aquesta ajuda apodera a la gent, fa que es desenvolupin. Origen i evolució de la pedagogia Social Pérez Serrano, Gloria (2002) Pedagogia social clàssica: Plató i Aristòtil
- Precursors:
- Comenio: Educació per a tothom;
- Rousseau: naturalisme pedagògic;
- Kant: educació llibertat i moralitat;
- Pestalozzi: Educador del poble;
- Inicis i desenvolupament a Alemanya:
- Kolping: Món obrer
- Kerchensteiner: educació/treball
- Paul Natorp
- Herman Nöhl Eixos que van contribuir a l’aparició de la Pedagogia Social: Una societat sotmesa a forts canvis econòmics, socials i polítics, amb conflictes que sol·liciten amb urgència respostes educatives - socials. La importància de la dimensió social de l’educació i la confiança en la comunitat i la seva força per resoldre els problemes generats pel individualisme. Adolph Kolping (1813-1865)
- Sacerdot cristià amb gran influència al moviment obrer-cristià
- Va fundar la “Kolpingwerk” ( “Congregación Pequeños Artesanos Católicos de San José de Colonia”, "Obra Kolping") 1846
- Kolpinwerk
- Formació èPco-social del treballador
- Configuració d’una vida comunitària com a prevenció i protecció davat l’aïllament.
- Formació general religiosa i formació conPnuada i profesional KOLPINWERK (1846-ACTUALITAT)
Vincular Esglèsia, formació professional i solidaritat familiar. ADOLPH DIESTERWERG(1790-1866)
- Inspirat en Rousseau i Pestalozzi
- Eliminar la influència políPca i religiosa del sistema educatiu alemany.
- Totes les persones, independentment de la seva clase social, han de tenir el mateix dret a ser educades. Va tenir un títol i es diu que es el primer.
- Educació social a través de l’educació de persones adultes.
- Alcoholisme, associacions feministes, joves sense escola, etc..
- “Escritos sobre Pedagogía Social” en su libro de Bibliografía para maestros alemanes.
- ¿Precursor del término? Kerschensteiner (1854-1932)
- Educació espiritual, amb sentit.
- Connexió escola-comunitat
- Formar-se per posar al servei de la comunitat li agradava la idea de connectar la escola amb la societat, i comença a dir que s’han de formar ciutadans útils. Influenciat per Dewey
- Connexió escola – societat
- Educació per formar al tciutadà útil
- Comunitats de treball dins les escoles
- EDUCACIÓ CÍVICA Paul Natorp (1854-1924)
- Es considera el primer teòric de la Pedagogia Social.
- Inspirat en Plató i Pestalozzi, Kant
- Pedagogia Social (1898) diu frases, i diu que lo social va davant de lo intel·lectual, la societat ho ha d’assegurar. Els primers sistemes educatius no comencen fins a principis del segle 20. No existia abans una situació regulada. Es el primer teòric i desenvolupa per escrit tot el que s’està plantejant. Principis teòrics de la Pedagogia Social: L’educació és un fenomen social. «el hombre solo se hace hombre por medio de la comunidad humana y de la educación, el individuo es sólo una abstracción, como el átomo de la Asica». Es un error creer que se es individuo; a cada uno de los latidos de nuestra vida individual hace eco, física y psícquicamente, la vida de la Comunidad. La elevación del género humano entero
LEV TOLSTOI 1828-
Escriptor rus, aristòcrata Idees pedagògiques
- Basat en Rousseau, Pestalozzi I Fröebel
- Igualtat, germanor universal
- Crea l’escola a Yàsnaia Polaina per als fills dels campesins ÈMILIE DURKHEIM 1858-
- Sociòleg I filòsof francès
- Sociologia com a disciplinia acadèmica
- Sociologia de l’educació MARIA MONTESSORI 1870- OVIDE DECROLY 1871- ALEXANDRE SUTHERLAND NEILL 1883- ANTON SEMIONOVICH MAKARENKO 1888- LEV SEMIÓNOVICH VYGOTSKI 1896- CÉLESTINE FREINET 1896- JOHN DEWEY 1859-
- Docència a la Universitat de Chicago
- Educació com a principal mitjà per a la democratització i la transformació social.
- Escola experimental (laboratory school). JANE ADDAMS (1860 – 1935) Raj Britànic. Colonització de l’Imperi Britànic. (1848-1947) Nacionalisme vs Universalisme Ciència vs superstició Progrés vs tradició Robrindonath Tagore (1861-1941):
- Fill petit de 14 germans
- Gran lector
- Poeta, filòsof, artista, dramaturg, músic , novelista
- Premi Nobel de Literatura (1913) primer no europeu Ell estava en la India, i s’ho llegia tot, això li va donar una gran formació, i a dia d’avui se’l coneix per moltes de les seves aportacions en moltes àrees. Hi ha moltes obres seves traduïdes. L’ubiquem quan India estava colonitzada pel Imperi Britànic. Era amic de Ghandi, encara que tenien coses en comú com que els dos pensaven que India s’havia d’independitzar dels britànics i havia de ser una colònia i la lluita des de la no violència. Ells si que rebien violència però no la donaven. Però entre ells també hi havia aspectes en els que estaven en desacord. Ghandi era més nacionalista, Tagore volia una perspectiva més universalista, estava obert a un diàleg. Els dos eren molt creients i religiosos però Tagore era més de tradicions i Ghandi més de progrés. Tagore no va viure la independència de la India, com era tan universalista va viatjar molt pel mon, però criticava a Japó pel fet de que deia que estaven deixant les seves costums. També va ser un home que va donar importants aportacions pedagògiques. Ell coneixia les coses que feia Dewi, el que es feia en Espanya, en resum coneixia tot el que es feia en el mon en l’aspecte de les reformes pedagògiques. Ell deia que en la India hi havia escoles en les que la gent aprenia per exemple a llegir, i que s’havia de recuperar aquesta idea, per això va crear una escola a la seva pròpia finca que es deia Shantiniketan que significava habitada de pau 1901, 5 anys abans de que Ferrer i Guardia crees la Escola Moderna de Barcelona. Anys després en una conferencia que va donar en Ginebra va explicar perquè va crear aquesta escola. Els principis educatius d’aquesta escola eren els destacats, el desenvolupament integral... ell estava en contra de la discriminació per sexe, per religió, ideologia i castes. Principis educatius-didàctis:
- Respecte a la individualitat. Desenvolupament intregal
- Rebuig a tot tipus de discriminació (sexe, religió, ideologia, castes) Admissió de tothom a l’escola amb beques.
- Educació per a la llibertat i l’espontaneitat. Autonomia i participació
- Educació per a la pau i la no violència. Un dels primers pedagogs pacificistes en cerca de la pau universal.
- Educació ecològica i ambiental. Amor a la natura. Contacte amb la natura.
- Educació per l’entesa entre els pobles, Orient i Occident.
- Crítica al sistema educatiu britànic
- Recuperació “Escoles del Bosc Desenvolupament de la Pedagogia Social en l’Estat Espanyol: Dones Lliures 1936- Hi havia uns autors que es consideraven molt rellevants, com Maria de Maeztu, va ser un moviment al que es va anomenar “dones lliures” i es va donar durant els anys de la guerra civil. Va donar grans aportacions socials i educatives. En el 2001 es van posar a buscar a aquestes dones, perquè algunes estaven vives i altres mortes. Es va poder contactar amb Sara Berenguer i Pepita Carmena de Dones lliures i amb dones d’altres col·lectius llibertaris com les Juventuts Llibertàries i la CNT: Joaquina Dorado, Antonia Fontanillas i Concha Pérez. I las van anar a veure a França perquè estaven exiliades per la Guerra Civil. La guerra civil i la revolució social: Entrábamos en un ciclo de vida que no tenía nada que ver con lo que habíamos vivido. Sara (Comité Revolucionario de les Corts), Es la revolución libertaria más extraordinaria que ha habido nunca. Quan lluitaven pel moviment eren molt joves, tenien uns 14, 15, 17 anys. No li deien Guerra Civil, sinó Revolució Social. La situació que tenien les dones en 1936 era molta desigualtat, per ser dones, per ser obreres i per la manca d’educació. Es forma l’agrupació de dones lliures, que buscava alliberar a les dones de la dictadura. La gran majoria eren obreres i pageses. Els partits polítics intentaven quedar-se amb la potestat del feminisme. Van anar a un poble a veure que problemes tenien aquestes dones i elles cuidaven cadascuna un dia els fills de totes per que d’aquesta forma podien assistir a les classes. Dins de les classes debatien sobre llibres, en mig de la guerra civil. Quina era la situació de la dona al 1936? Hi havia una triple situació de desigualtat: Analfabetisme: 60% a les zones del Sud i 30% al Nord (homes 50% / 30%) Tenien molts fills, manca d’anticonceptius. Referent mundial pel feminisme actual que ens va arravatar el franquisme. No es van limitar a reivindicar la igualtat laboral i social. Més de 20.000, la majoria joves, obreres i camperoles. Primera organització específica de dones que no depenia de cap sindicat ni partit polític. Superació de la triple esclavitud: Com a dona Com a obrera I per no haver accedit a l’educació. La revista Mujeres Libres demanava Solidaritat i diàleg igualitari entre dones diverses, Alfabetització i educació de la màxima qualitat, Llibertat sexual Alliberadors de prostitució, Formació cultural dialògica: tertúlies literàries, Solidaritat Internacional Antifeixista Ajuda als refugiats. XARXES DE SOLIDARITAT ENTRE DONES Algunas querían ir a las reuniones y tenían niños. Entonces se ponían de acuerdo, una vez por semana una guardaría los niños de todas, para poder participar Sara Berenguer. Des d’alfabetització a cursos de sociología van fer un CASAL DE LA DONA TRABALLADORA PLAN DE TRABAJO PARA LA CAPACITACIÓN INMEDIATA DE LA MUJER que donava alfabetització i educación de la máxima qualitat.
Classes elementals (analfabetes i tres graus): llegir, escriure, nocions d’Aritmètica, Geografia, Gramàtica, fenòmens naturals. Classes complementàries de l’ensenyança elemental: Història Universal, Francès, Anglès, Rus, Mecanografia i Taquigrafia. Classes complementàries professionals: infermeres, puericultores (amb les corresponents pràctiques en hospitals i llocs adequats), peritatges (Mecànica, Electricitat, Comerç), Costura, nocions d’Agricultura i Avicultura (amb les seves corresponents pràctiques) Formació social: cursos d’organització sindical, Sociologia, nocions d’Economia, conferències setmanals d’ampliació de la cultura general. EL LIBRO No compres libros “al buen tun-tun”. No te dejes guiar de catálogos comerciales ni de portadas llamativas, ni de títulos atrayentes. El libro que leas debe afirmar tu posición ideológica, enriquecer tu inteligencia, mejorar tu sensibilidad. El libro que adquieras debe ser un buen libro en contenido, forma y presentación. Si tú no sabes elegirlo, pide una orientación al consultorio bibliográfico de Mujeres Libres, Plaza Cataluña, 4. (Mujeres Libres). Tertúlies Literàries Llegien les millors obres creades al llarg de la història de la humanitat. LLIBERTAT SEXUAL DE LA DONA: LA LLIBERTAT D’ELECCIÓ Educació sexual: Anticonceptius i maternitat conscient.
- Relacions lliures de poder, és igual el número
- Una relació voluntàriament triada basada en un sentiment de compenetració Educació i Llibertat sexual: transformació de les relacions Amor, Llibertat i Sexualitat superant la masculinitat tradicional Però alguns no van saber entendre la llibertat... Alliberadors de prostitució Investigación y tratamiento médico-psiquiátrico; Curación psicológica y ética para fomentar en las alumnas un sentido de responsabilidad; Orientación y capacitación profesional; Ayuda moral y material en cualquier momento que le sea necesaria aun después de haberse independizado de los Liberatorios Cualquier institución para la capacitación de la mujer, es, más que un liberatorio, un preventorio de prostitución (Mujeres Libres, 1937b). Prioritat: Educació, formació i atenció a les dones Mai les culpabilitzaven Tampoc feien campanyes morals per a que els homes no anessin Aportacions a l’actualitat
- Moviments de dones, feminisme
- Concepció de Llibertat sexual
