Anàlisi d'una obra d'art - La Vicaria de Marià Fortuny, Ejercicios de Arqueología

¡Descarga Anàlisi d'una obra d'art - La Vicaria de Marià Fortuny y más Ejercicios en PDF de Arqueología solo en Docsity!

ANÀLISI D’UNA OBRA D’ART – LA VICARIA DE

MARIÀ FORTUNY

La vicaria

FITXA TÈCNICA:

• (^) Autor: Marià Fortuny i Marsal
• Títol: La Vicaria
• Tècnica/Matèria: Oli sobre taula
• Mides: 60 x 94,5 cm
• Cronologia: 1867-
• Procedència: Començat a pintar a Roma i acabat a París, on va ser exposat per primera vegada a la galeria Goupil
• Localització: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

DESCRIPCIÓ:

• Forma: Si ens hi fixem bé, es pot veure clarament que un domini dels colors càlids sobre els freds, tot i que hi ha una gran gamma de colors en tot el quadre. A més, predomina el color sobre el dibuix, no es distingeixen les línies de les figures. Tot i això, està tot molt ben definit. La pinzellada és lliure, molta solta i a base de petites taques de color. Hi ha un gran detallisme en tot el quadre, com bé es pot veure en els vestits dels nuvis i dels convidats, a l’igual que la gent que està esperant asseguda. Aquest quadre és molt important, en gran part, per aquest punt, els detalls ben definits que hi ha en tot el quadre. A més, Fortuny va ser l’artista espanyol més important de la seva època, després de Goya, i va gaudir d’un gran reconeixement internacional. En quan a la llum, encara que no es vegi cap finestra, es veu clarament com entra la llum del sol i il·lumina tot l’estància, tot i que grup dels convidats sembla estar més il·luminats que la resta. La vicaria es troba dins l’estil del realisme, el qual refusa la bellesa arquetípica, la plasmació naturalista i anticlàssica, pinta tot tal com és, sense codificar-ho, hi ha un domini de color sobre el dibuix, i una disposició causal de les figures. Els personatges estan col·locats de manera asimètrica, la gran majoria es troben a la dreta i només dos estan del tot a l’esquerra. Tot i això, hi ha tres grups ben definits. En primer lloc, a l’esquerra, hi ha un bisbe amb un home que estan parlant. En segon lloc, on es desenvolupa l’acció principal, els nuvis i els convidats, situats cap al centre del quadre. Per últim, i separats per l’estora que hi ha a terra, estan les persones que esperen el seu torn per ser ateses. Aquesta catifa separa la classe burgesa de la classe més humil, tot i que hi ha una persona que traspassa la línia, una de les convidades que presta atenció a l’home encaputxat que demana almoina.
• Contingut: En aquest quadre es poden observar dos grups de persones: a l’esquerra, els nuvis amb el capellà, els quals estan firmant els papers del matrimoni i darrere hi ha els amics i acompanyants dels nuvis, entre els quals es pot veure una “maja” i un oficial de l’exèrcit. Tots ells, juntament amb els nuvis, van vestits amb roba més clàssica, tot i que el quadre representa a finals del S.XIX i vesteixen amb vestits del S.XVIII. D’altra banda, al costat dret del

iniciava la construcció d’un imperi colonial i Itàlia es trobava en ple procés d’unificació. Espanya havia ampliat les seves possessions al Marroc, amb Prim i O’Donell. Un cop destronada Isabel II, Amadeu de Saboia va ser cridat per ocupar el tron, tot i que no va durar gaire temps en el poder, ja que l’únic que el recolzava de debò era el General Prim, el qual va ser assassinat l’any 1870. En conjunt, el S.XIX va estar marcat pel progrés (l’electricitat, el desenvolupament de les infraestructures i de la indústria, la velocitat de distribució de béns de consum, que augmentava dia a dia gràcies als transports...), però també per la lluita de classe. Catalunya va estar marcada per la Revolució Industrial que genera i consolida una nova classe social: la burgesia. Es convertiran en la classe dominant econòmicament i esdevindran els principals clients d’art. Políticament, l’obra se situa en el context del Sexenni Democràtic (1868-1874).

• Història física de l’obra: Marià Fortuny va pintar aquest quadre poc després de casar-se amb Cecilia Madrazo, filla del pintor Federico Madrazo. Per pintar aquest quadre es va inspirar, en part, en la sagristia de l’església de Sant Sebastià de Madrid a l’hora de pintar la seva obra, tot i que l’espai es totalment fictici. Tot i això, no va ser fins el 1868 que no va començar amb la versió final del quadre, mentre es trobava a Roma, encara que ja havia fer alguns esquemes l’any anterior. No va acabar l’obra fins el 1870, quan es trobava a París, on la va exposar per primera vegada a la galeria Goupil. Va tenir un èxit immediat, tant crític com públic, fet que va promocionar la carrera artística de Fortuny. La primera persona que la va adquirir va ser el mateix galerista, Adolphe Goupil. Però no la va gaudir gaire, ja que la va vendre al cap de pocs dies a una col·leccionista francesa. El 1922 la va adquirir el Museu de Barcelona per una subscripció pública, i més endavant va passar a formar part de la col·lecció permanent del MNAC.
• Comentari personal: La veritat és que m’ha costat bastant decidir-me per una obra, ja que, com vas dir que fos una obra que haguéssim vist, això em va dificultar força. Si hagués pogut escollir una obra lliurament, hauria escollit La llibertat guiant el poble , ja que és una pintura que m’agrada molt, tot i que no és la meva preferida, però em sembla més fàcil d’analitzar. No obstant, l’obra que he agafat és La vicaria , de Marià Fortuny. És una pintura que també m’agrada força, està tot molt ben definit, fins el més petit detall, i això la fa una pintura encara més interessant. Quan la vaig veure, l’any passat de fet, em van sobtar les seves dimensions. Sabia que no era gaire gran, però me la imaginava una mica més gran. Les petites dimensions del quadre impliquen que les pinzellades han estat més precises i, al ser un espai tan reduït, és impressionant com ha aconseguit l’artista pintar un quadre com aquest. Està tan ben pintat que sembla una finestra, a més de que pertany a l’estil del realisme i per això sembla tan real.

En definitiva, és una obra que, si pogués, la tindria a casa, però no tinc tants diners com per poder comprar-la, a més que pertany al MNAC i, a menys que no la robés, no la podria tenir.

BIBLIOGRAFIA:

• (^) Fortuny de Joaquim Folch i Torres, Edicions Rosa de Reus, Publicació nº 28

ALTRES FONTS MULTIMÈDIA:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/La_vicaria (15/11/18 - 16/11/18)
• http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/la-vicaria/maria-fortuny/010698- (15/11/18)
• http://historiadelartpau.blogspot.es/1464959954/la-vicaria/ (15/11/18 - 16/11/18)
• http://stjosep.com/escola2/wp-content/uploads/2012/10/26-LA-VICARIA-an% C3%A0lisi-de-lobra.pdf (15/11/18 - 16/11/18)
• http://elblocart.blogspot.com/2012/03/la-vicaria.html (15/11/18 - 16/11/18)